garbellar les paraules

Que la paraula exacta sigui l'adjectiu sobrer.

andròmina

Quan l’artefacte es descompon pel pes del temps, si no desapareix definitivament, esdevé una andròmina; inútil fins que no li trobem un ús insospitat.

procediment

Assajar procediments per garbellar les paraules. Que les paraules convoquin les coses com si fossin noves. Que les coses tornin a la realitat amb un escreix. Que l’escreix reclami un nou procediment.

xerrameca, fundació

De les converses captures paraules, no qualsevol paraula sinó tan sols les que l’atzar desvesteix i tu les apuntes, te les apuntes, i tu les mesures i tu les entafores ben endins del blanc de la pantalla. Jugues fins que el cansament filtra la suor del joc com una essència. Llepes els mots, salen, fereixen, indiquen.

joc

Els dominis de la poesia més extensos que mai. Del mot a la mirada... Més invisible, però, que mai. La impossibilitat de tornar enrera com a llavor d’una poesia possible. Triar els límits.

escriure no és callar

Escriure no és callar, no és cercar la paraula definitiva que s'obri entre el silenci, el repòs aconseguit. Escriure és com demanar més morir.

Qui voldria callar si amb una sola paraula inaugura el teixit del text que reclama més paraules. Xerrameca. Fundació.

imposar uns límits sense

Imposar uns límits sense saber ben bé per què i no gosar traspassar-los. No s’hi val canviar manual d’instruccions davant del dubte: s’hi juga o no s’hi juga.

poeta de diumenge

Com un intrús escric poemes per desempallegar-me’n, perquè el zumzeig d’uns mots desaparegui quan els trobo una forma. Entro en la poesia a les palpentes, m’hi estic una estona i me’n vaig.

la cosa al cap

Dubtes però tens una altra cosa al cap i la decisió cal que t’apressis no la pots ajornar però penses en la cosa que tens al cap un escreix irresponsable que si no fos ara que cal desfer el dubte per fer alguna cosa.

Però llavors la cosa que tens al cap que no s’esvaeixi.